diumenge, 12 d’abril del 2009

L'odi...l'altre passatger negre


Veient El passatger negre , em va venir al cap una altra pel.lícula que es va estrenar l'any 95 i fou acollida sota la disjuntiva de si no es tractaria d'una exageració. El cas és que, deu anys després, La Haine (l'Odi) de Kassovitz, resultaria un film visionari pel que es va esdevenir a les Banlieus. Visionari o no -als 90 ja tots sabíem què s'estava gestant als suburbis- m'agrada aquest film per la seva duresa...Una, que és de contrastos i d'extrems, no pot deixar de comparar-ne el to dramàtic amb la moralina humorística final del passatger negre, que a mode de coda, acaba empassant-se el bitllet de bus de la vella que l'ha estat emprenyant per motius de raça, convertint-la a ella mateixa, en el veritable passatger negre...

La Haine, pràcticament no conté traces d'humor -tot i desvetllar somriures davant l'absurd de la condició humana- i tanmateix, en ambdós films hi ha un element comú que és la clau d'una resposta: l'ull per ull...podem trobar-hi alguna mena de reflexió pedagògica? Penso que si...i ja va essent hora...

És hora que ens traguem la vena dels ulls i mirem als "nens" com als adults en potència que són, que deixem de criminalitzar els adolescents i admetem que són un microcosmos que únicament reflexa allò de bo i dolent que corre pel món. L'estigma de la diferència no volguda -anomenem-la racisme, suburbi, pobresa, discriminació sexual, etc- genera ràbia i aquesta ràbia existeix, és palpable i no és possible soterrar-la o silenciar-la amb valors benpensants i discursos pedagògico-morals de bon burgès. Calen fets.

Des de l'audiovisual, s'han fet força experiments en clau de film, per a treballar aquests temes tan candents: Una classe dividida, Las cartas de Alou ,etc...són intents de fer viure en la pròpia pell, una situació al.liena, per tal d'afavorir comprendre-la. D'aquesta mena d'enfocament pedagògic, se'n diu socioafectiu i novament els països nòrdics foren pioners en el seu ús, a l'hora d'abordar temes d'educació per a la pau, en adonar-se que per als discents i el seu

contexte occidentalitzant, resultaven molt llunyans, contextes en via de desenvolupament. També en el terreny dels materials didàctics, relacionats amb l'audiovisual, s'han donat publicacions interessants, del tipus Huevos de serpiente. Racismo y xenofobia en el cine, que no deixa d'ésser una guia didàctica combinada amb films determinats, que busca deconstruir la imatge perversa de "l'altre" que s'ha dibuixat des del cinema. La literatura i les propostes didàctiques són profuses quant al tema, no en va, la legislació educativa vigent ens ha familiaritzat fins a l'avorriment amb tot un nou vocabulari: integració, inclusió, multiculturalitat, etc...Com deia, però, calen fets.
Potser és per això, que a mode d'introducció, se'm va acudir emprar combinadament ambdós films, com a pretexte per a poder treballar l'odi amb els adolescents...l'odi, i aquelles situacions que el generen. Potser l'única forma d'abordar-lo, però, feia necessari provocar-lo en ells, fent-los viure sobre la pròpia pell una situació d'exclusió que els aproximés a una realitat de la que molts, són inexperts.
L'activitat, doncs, es presentaria a secundària en horaris de tutoria, malgrat que també podria abarcar de forma transversal d'altres franges lectives, donat que requeriria -com es veurà- alguna experiència vivencial i de recerca, fora del Centre.
Tot començaria amb una webquest molt específica on des de la primera tasca se'ls induïria al visionat d'un curt ,després del visionat del qual se'ls demanaria que es posessin a la pell del personatge. Així mitjançant un senzill joc de rol, caldria que absolutamnet tots s'imbuïssin de tècniques de dramatització i s'identifiquéssin amb el personatge.
La tasca concreta a realitzar a partir de la webquest seria molt senzilla i caldria fer-la com una activitat individual. En un apartat de recursos, comptarien amb tot de links i enllaços web entorn a serveis i processos a seguir quan arribes a la ciutat de Barcelona i et trobes en la situació del personatge del curt: un sense-papers. La primera tasca, doncs, relativa a un recurs audiovisual, consistiria a classificar cada link de la webquest segons la temàtica: entitats que ajuden als immigrants, permisos i documents legals, treball i formació ocupacional, assessoria jurídica,etc...
Fet això, se'ls exhortarà a formar grups de 3 persones i a escollir una temàtica per a aprofundir-hi. La tasca es presentarà com un treball de recerca macro a través de grups cooperatius. Cada grup concret, segons la temàtica escollida haurà de representar el seu paper i traslladar-se a una entitat o recurs (p.ex. l'oficina d'estrangeria) per tal d'assessorar-se.
Segons el cas, es trobaran amb situacions inhabituals: llargues cues burocràtiques, entrebancs i contradiccions múltiples...subjectes i relatives a les seva nova condició d'immigrants. Experimentaran ben segur frustració i enuig...però també aprendran, no només el dur procés d'inserció d'un immigrant, sinó també els seus grans conflictes emocionals i per altra banda, a partir de la classificació dels recursos segons temàtica, contribuiran a construir una eina útil de referència per aquell qui veritablement es trobi en aquesta situació.