Potser aquest hagi estat el repte més gran, complexe i de resultat més descoratjador, dels que se m'han plantejat en aquest blog.
Una se submergeix a la xarxa i traga aigua salada i quasi s'ennuega abans no troba La guía multimedia de recursos educativos para alumnado con necesidades educativas especiales. I després li sobrevé un dubte clàssic quan es navega i es té una idea massa vague sobre el tema: com distingir si em puc felicitar per la troballa o he de malfiar-me de la font?
Una cosa em fa contenta, però, gràcies a la recerca i només a segon de carrera, i per propi peu...descobreixo el significat d'unes sigles que m'anava topant, sense acabar de saber com interpretar: N.E.E, Necesidades Educativas Especiales. Molt bé!, no?
Bé, fora bromes, -la cosa és sèria- l'anècdota m'ha fet pensar en tots nosaltres, cursant aquesta llicenciatura que s'extingeix com a tal i que muta en un grau, predestinats a tractar amb la diversitat. Atenció a la diversitat -en diuen- i tant aviat refereixen a multiculturalitat com a discapacitat, tot dins d'un mateix sac. Em fa pensar que ens caldran moltes eines, que ja cal que fem recerca i ens familiaritzem amb tots aquests temes, si pretenem assessorar entorn a aquests i...fer-ho bé, a més a més.
Una, que no defalleix mai, accepta el repte de vincular discapacitat psíquica i recursos tecnològics que ajudin a paliar aquesta. D'entrada, no resulta fàcil i va descobrint-ne cosetes...
- que hi ha força més recursos quan a discapacitats físiques, potser perquè hi ha fundacions del tipus ONCE, al radera, que hi inverteixen.
- que hi ha discapacitats psíquiques, més profuses en recursos (TDAH, Asperger, autisme o logopèdia), potser per la mateixa raó.
-que -feliçment- hi ha força software lliure en relació amb la discapacitat.
I així, en aquesta primera incursió neòfita, on no em fa res confessar la meva ignorància, i em resultaria de molt mal gust voler passar per una entesa en el tema, una descobreix que hi ha gent que dedica el seu treball fi de carrera al disseny d'un programa que faciliti la lecto-escriptura a aquells que es troben afectats per Síndrome de Down, que a la meva comarca i a tocar de ca meva, la Fundació Maresme i l'Escola l'Arboç han creat un portal : la Mosqueta,
que és un portal d'aplicacions per a nens amb NEE, que hi ha webs específiques -tot i que de llengua anglesa- per treballar amb nens autistes a base de pictogrames, que n'hi ha d'altres per treballar l'autisme multisensorialment i de forma interactiva...i que, en general, hi ha força recursos -tot i la feinada que resta per fer- i que si no els fem servir més és per desconeixement.
Toca admetre, novament, que sovint la fòbia és injustificada, que hi ha força aplicacions tecnològiques ben pràctiques respecte a temes com les NEE, que desconeixem. Cal estar-hi al dia, potser fins i tot podem ajudar a dissenyar-les i aquell qui no avanci, quedarà enrera indefectiblement...Hi haurà espais per a tot, però, no hi ha pitjor invent que la cadira per l'hipertròfia del cos, o la pantalla, per la de la vista; o el no llegir...pel cor.
